dimarts, 9 de desembre de 2008

Recordatori

Benvolguts company(e)s del GLOF!
Volia recordar-vos simplement el que ja sabeu: que el proper dissabte, dia 13, ens tornarem a trobar a Callús per comentar entre tot(e)s la nostra lectura de la "Conferència sobre ètica". Confiem que ens hi puguem retrobar tots, també per felicitar-nos el Nadal.
Per començar a escalfar motors, i aprofitant el tema del Nadal, o sigui, de l'Encarnació del Logos de Déu (bufa!), em plau de reproduir una anotació de Bouwsma, filòsof americà i amic de Wittgenstein, qui transcriu una conversa amb el vienès a Oxford, de data 9 de setembre de 1950:
"Wittgenstein dice que hay cosas que no entiende. Lo afirma en particular con respecto al lenguaje religioso. Ahora bien, ello puede significar varias cosas. Puede querer decir algo así como: "No sé cómo usar un lenguaje así. No soy capaz de rezar." Recuerdo que Wittgenstein me dijo en cierta ocasión que no era capaz de extraer nada a partir del dogma de la Encarnación. Y el Evangelio de Juan le deja perplejo: no lo "entiende". Pero nunca dice que otros no lo entiendan. La cuestión, entonces, se centra en torno al uso que "ellos" hacen de esas frases. Y aquí hay algo que está claro: sea cual sea ese uso, es distinto al de las frases ordinarias con las que se describe el mundo. Mas, entonces, habrán de reconocer esta diferencia tanto los que saben usarlas como los que no saben usarlas. Estos últimos no deberán menospreciar todos sus usos simplemente porque no sepan tratarlos del mismo modo en que tratan expresiones como "El gatito dice miau". Pero, de igual forma, los que sí saben usar tales frases no deberán remontarse a pruebas y comprobacions como lo harían en el caso de "El gatito dice miau"." ("Últimas conversaciones. Ludwig Wittgenstein - Oets Kolk Bouwsma", Salamanca: Sígueme 2004, p. 77)
Podeu imprimir-vos aquesta cita i meditar-la amb un ull mentre l'altre torna a llegir la "Conferència sobre ètica". Segur que ara veureu les coses més clares!
Una abraçada i fins aviat!
Joan

dimarts, 25 de novembre de 2008

Ànims!

Benvolguts i benvolgudes!
Des de la darrera trobada, fa unes setmanes que no percebo cap moviment intel·lectual en relació amb el tema que ens ocupa No sé si és que ens preocupa tant que ens desocupa o és que ens ocupa tan poc que ni ens preocupa. Voldria simplement animar-vos a fer comentaris, ni que siguin inicials, sobre les dues lectures. La més important, òbviament, és la primera, la de l'autor. I no voldria que la segona tingués cap efecte paralitzador, cosa que seria fàcil de neutralitzar deixant-la de banda. Però sí que hauríem de començar a clavar queixalada en el text mateix de Wittgenstein. Us invito, doncs, a expressar dubtes, impressions, parers, crítiques..., i qualsevol altra cosa que ens faci avançar una mica en el diàleg compartit sobre el text Sobretot, per anar preparant la propera reunió. Si necessiteu un aclariment, ja sabeu que, dintre de la nostra modèstia, podem formular alguna idea que ens ajudi. No us n'esteu, doncs, de mantenir viu l'excel·lent instrument que el Mingu i la Immaculada han posat a l'abast del grup.
Repeteixo: ànims!
Joan

diumenge, 9 de novembre de 2008

Material de lectura

Benvolguts amics i amigues,

Després de la sessió d'ahir, ja tenim potser una introducció suficient al conjunt de la biografia i de l'obra de Ludwig Wittgenstein. Ara ja és qüestió de passar a afrontar personalment la lectura de textos del filòsof. Com que estem llegint la "Conferència sobre ètica" i com que no resulta del tot fàcil comprendre-la bé, o sigui, fer-se una idea clara del que diu i del motiu pel qual ho diu, vam comentar ahir que potser ens podria ajudar la lectura de l'article "L'ètica és sobrenatural".
Procedeixo, doncs, a enviar-lo al Mingu perquè ens el pugui penjar i així hi tinguem accés directe, cosa que no contravé cap dret d'autor.

L'Eduard i jo voldríem agrair-vos un cop més l'assistència, com és habitual, a la sessió d'ahir del GLOF. Sabem que no és fàcil lligar agendes personals i que hi ha altres urgències, necessitats o conveniències més immediates que sempre passen a ocupar el primer pla de la nostra atenció, contràriament potser al que veritablement ens interessaria de fer. Aquí hi ha una més de tantes limitacions de la vida humana. Per això té més mèrit encara que mantinguem la constància que el treball continu sobre un autor requereix. També volem manifestar l'acolliment que tots sentim envers les persones que ahir es van estrenar per primer cop en el GLOF. Esperem que no les hàgim espantat i que continuïn enriquint el grup.

Per a la propera sessió, que serà el dia 13 de desembre, vam quedar que la M. Dolors Mariné ens farà una síntesi i una valoració personal de la "Conferència sobre ètica" i que després tots i totes podrem dir-hi la nostra i endegar així un diàleg constructiu sobre el text.

Bona feina, doncs!

Joan

dimarts, 4 de novembre de 2008

Recordatori

Benvolguts amics i amigues del GLOF!
Voldria recordar-vos simplement que aquest dissabte, dia 8 de novembre, tornem a trobar-nos a Callús per continuar amb la filosofia de Wittgenstein. Està previst que acabem de fer la presentació general de l'autor que vàrem començar el darrer dia i que iniciem l'estudi de la "Conferència sobre ètica" que ja teniu i que probablement ja heu llegit.
Esperem, doncs, retrobar-vos a tots i totes amb les mateixes ganes de compartir idees.

Cordialment,
Joan



divendres, 31 d’octubre de 2008

se m'acut que..


El lema socràtic “només sé que no sé res”, esdevé en Wittgenstein “només dic que no puc dir res”, si més no pel que fa a la ètica.

La ètica, pel seu origen necessàriament extern al que és natural, no pertany a la ciència, ens diu, sinó a la religió.

Si aquesta afirmació la fem nostra, aleshores hauríem de prendre (aprendre?) algunes actituds. Se me’n acuden dues:

1. La de donar la raó als que diuen que el fonament del cristianisme no és, no pot ser un ideari o una filosofia. El fonament n’és un esclat, un bolet, una persona, Jesucrist, que diu que és Déu i en la que hi podem confiar o no. Ningú ens en convencerà. Tan sols en prendrà o en podrem deixar prendre, o no.

2. Caldria canviar maneres d’expressar a les que estem acostumats. Hauríem d’evitar formes de parlar categòriques que l’únic que aconseguirien seria desqualificar la pròpia lògica. El nostre esforç, el nostre intent, podria aspirar tan sols, a “mostrar” (que no és poc), fugint de l’exigència o la imposició.

Tot i així..

Tot i així, el subconscient em diu que Wittgenstein ens enlluerna amb l’elegància del seu llenguatge i perdem de vista que també és plausible i necessària una ètica “de consens”. Una ètica a la que no li faci falta “entrar”, o millor dit “sortir”, a la religió. És poc científic davant -per exemple- una injustícia clamorosa, consensuar què allò repugna a la nostra sensibilitat, a la nostra naturalesa, a la nostra raó o, com a mínim, al nostre confort?

divendres, 24 d’octubre de 2008


Gràcies pel Glof i per l'oportunitat de tornar a llegir "la" conferència

Destil·len un llenguatge exquisit i subtilíssim tant el text de LW com l'acurada traducció...

Si em fos permès de dir alguna cosa, parlaria dels límits als quals ens aboquen aquestes paraules, més enllà dels quals... "cal(dria) guardar silenci"

Tinc la sensació que LW va escriure aquest text una mica a contracor, com si sabés que en el fons, el millor seria no dir res

"...el meu primer pensament va ser que certament ho faria..."

I doncs, si aquest hagués estat el pensament... ni ho hauria dit !

Però em venen moltes altres sensacions d'aquest text :

"...no té sentit dir que em meravello de l’existència del món, car no me’l puc imaginar no existint..."

a) no explica què és "meravellar-se"
b) parla ( en parla ) del no-món ( de ser-hi, sembla dir-nos, el no-món hi és, i això pessiga la nostra curiositat : ¿ què deu voler dir, per exemple, «passa la forma d'aquest món» ? )

"...no volem dir-ho en el mateix sentit amb què parlaríem d’una joia preuada..."

a) no explica quina és aquesta joia
b) parla ( en parla ) de la joia ( de ser-hi, sembla dir-nos, hi és, i això també pessiga la nostra curiositat ) ( cfr : L'himne de la Perla )

"...car, quan parlem de Déu..."

"...tots sabem què és el que en la vida ordinària hom anomena un miracle..."

"...no podem expressar el que volem expressar..."

Coses com aquestes em fan pensar històricament el moment en què va ser donada la Conferència"

1889_1851 / 1889_1976 / 1923_1987 : Wittgenstein, Heidegger i Jacob Taubes

Anys... "tempestuosos" per dir-ne alguna cosa... Anys que les coses van anar ( massa ? ) al límit. El límit que diu "ja no podem dir res més, la història (+ el llenguatge, + la política, + la religió ) s'ha acabat"

Davant d'això podem dir "apaga y vámonos" o "a mi em paguen per treballar, no per córrer" segons l'argot de tot bon funcionari de pro

Podem dir això o potser... re-cordar

Sóc lector de Sloterdijk ( va néixer el mateix any que jo ) que considera que la seva tasca com a filòsof és la de repetir, la de fer recordar, la tirar-nos a la cara... les coses essencials que en aquests 2008 any d'història hem... oblidat

És per això que proposo la lectura d'aquest text que t'envio en format pdf

Tu que també has sentit damunt les teves espatlles el braç de l'amistat del jueu de Tars, sabràs valorar la intensitat de les paraules d'aquest relat

Es tracta d'un text de Giancarlo Gaeta que és a la web

Expressa molt bé els treballs de Jacob Taubes i també ens pessiga en la curiositat de voler llegir-ne més coses d'ell

La teología política de Pablo. Trotta ( Hi ha versió catalana però porta (DAVANT de la traducció!) un pròleg pedant i infecte

En divergente acuerdo

Del culto a la cultura. Elementos para una crítica de la razón histórica. Katz ed.

Però sobretot assenyala aquell punt-i-final en el qual va semblar que posaven LW o Martin Heidegger "les coses" ( la filosofia, la història, el "nostre" món, la cultura, la "civilització" [?] ) ( Fixa't com en seria de difícil continuar el discurs, que a molts també ha fascinat, d'aquest dos personatges : cauríem en les tautologies, repeticions, o complicacions d'allò-que-ja-s'havia-dit amb escreix, només... "ajornaríem" )

L'alenada de vida que ens arriba d'aquesta manera de pensar ( quina ?, em preguntaràs, la de Gaeta ? la de Taubes ? i et diré que veuràs com ells no "volen dir" res i que tan sols ens remeten a allò ( a aquell ) que fa al cas. 

Un que va dir que "el Messies ve, que ja és aquí", un que va dir "qui ens en podrà separar?" o que amb Ell «passa la forma d'aquest món»

Així doncs vols dir, diràs, que la "manera de pensar" és la de Pau

No, tampoc, perquè ell també es refereix a algú altre...

Potser la "meravella" de LW era aquí...

---------

"Conferència sobre ètica" : la sensació que sempre donen els grans textos. Un text que ni tant sols inicialment es volia escriure ( sovint m'he imaginat aquella mirada de LW pensant : òndia quina mandra, haig d'escriure una conferència ), un text que, un cop llegit, va ser ràpidament oblidat, un text que va haver de ser rescatat de l'oblit

Com amb els textos de Emily Dickinson, Paul Celan, o sense anar més lluny : les cartes de Pau. El més llunyà que es podia imaginar Pau és que les seves cartes passessin a ser considerades textos religiosos, filosòfics, etc, a formar part del corpus literari ( ? ) del nostre temps

Són aquell tipus de textos que són semblants a aquell tipus de pedres rebutjades pels constructors

Santi Pau

dimarts, 21 d’octubre de 2008

la pel·lícula "Camino"


Estimats amics i amigues,

Voldria compartir amb vosaltres unes reflexions que m'ha suggerit la pel·lícula "Camino", que aquests dies es projecta en els cinemes. Si algú/una més vol dir-hi la seva, m'agradaria que ens ho fes saber. Moltes mirades juntes fan veure potser més coses, no?

Joan

dissabte, 4 d’octubre de 2008


Benvolguts amics,
i amigues:

Ja hem iniciat avui el GLOF per segon curs consecutiu. Ha estat molt interessant retrobar-nos i definir què farem. Hem quedat que el proper mes acabarem la presentació general de Wittgenstein que hem començat avui i que a la tercera sessió compartirem entre tots/totes la lectura que cadascú/una hagi fet de "La Conferència sobre ètica" de Wittgenstein. Adjunto la traducció catalana d'aquest text per a aquells que encara no la tingueu, així com el calendari de reunions que hem fixat avui, perquè si podeu us en reserveu les dates.
Algun(e)s de vosaltres us havíeu excusat per avui. Esperem retrobar-vos el proper 8 de novembre. Creiem que en si és interessant poder fer una lectura compartida de textos d'un dels pensadors més importants del segle XX.

Agraïm a la Fundació Aplicació de Callús que ens hagin volgut acollir també aquest curs. És un gest que honora el seu president, la fundació i tot el poble.

Bona feina!

dimecres, 10 de setembre de 2008

Represa 2a edició


GLOF, 2a edició
Benvolguts amics i amigues!


El curs passat vam dur a terme la idea de trobar-nos un cop al mes per comentar la lectura d'un llibre de filosofia. Va néixer així el GLOF, un modest però constant i engrescat Grup de Lectura Obert de Filosofia. És obert perquè hi pot participar tothom qui vulgui i les vegades que vulgui. I vol ser un espai de comentari lliure sobre el que un llibre ens suggereixi. El text que vam treballar el curs passat va ser una història de la filosofia. Algunes i algunes de vosaltres, però, vau suggerir la idea de començar a fer la lectura d'alguna obra d'algun autor important. D'altres proposàveu de triar un autor de l'època moderna o fins i tot contemporani. Doncs bé, ara ja ha arribat el moment de fer plans per a aquest curs. Es tracta d'una segona versió del GLOF. Ja sabeu que hi podeu convidar qui vulgueu. No hi ha cap mena de restricció fora de les ganes de llegir una mica i comentar. Recollint una mica els vostres parers, l'Eduard i jo hem pensat que aquest curs podríem prendre contacte directe amb un autor del segle XX. I hem pensat que un dels més significatius i trencadors en diferents aspectes va ser l'austríac Ludwig Wittgenstein. D'aquest pensador tenim traduccions al català i al castellà d'algunes obres seves força assequibles per a tothom. Hem pensat concretament en dues obres: la "Conferència sobre ètica", que és de poques pàgines i està adreçada al gran públic, i "Movimientos del pensar", que són els seus diaris filosòfics dels anys 30, molt macos i dignes de posar-los a la tauleta de nit per meditar-los una mica cada dia. No cal dir que jo us faria una introducció a la biografia i a les línies mestres del seu pensament.Havíem pensat que aquesta primera sessió de presentació de l'autor i per fixar el pla de treball podria ser el dia 4 d'octubre, a les 11h30, i a Callús, com de costum. Llavors podrem elaborar el calendari de tot el curs i repartir la feina. Per exemple, podríem ocupar-nos amb la "Conferència sobre ètica" fins per Nadal i treballar "Movimientos del pensar" fins a final de curs. La "Conferència sobre ètica" us la facilitaré jo en versió catalana, car la tinc editada així a Comprendre - Revista Catalana de Filosofia. Només cal que em digueu que la voleu rebre per e-mail. "Movimientos del pensar. Diarios 1930-1932 / 1936-1937" és un llibre que podeu comprar fàcilment amb aquestes dades: València: Pre-Textos 2000, ISBN: 84-8191-319-7.

Si us sembla bé, tirem endavant aquest pla, no?

Us esperem, doncs, a Callús, el dia 4 d'octubre, dissabte, a les 11h30. Vingueu amb moltes ganes!

dilluns, 16 de juny de 2008

Salvats en esperança


Benvolguts amics,
i amigues:


La 2a encíclica de Benet XVI no està gens malament. Presenta l'esperança cristiana d'una manera que és sensible les dificultats que en el passat van causar algunes imatges distorsionades. I a la vegada dialoga críticament amb el concepte secular d'esperança basada en la ciència i el progrés amb què s'inaugura l'època moderna. Per això em permeto de fer-vos-en arribar, adjunt, un breu resum, amb força cites textuals.

dilluns, 28 d’abril de 2008

darrera sessió

Estimats amics i amigues,

Amb la sessió del GLOF del passat divendres hem enllestit el treball que ens havíem proposat per a aquest curs. Ara ja disposem d'unes quantes preguntes per fer al prof. Ferry en la videoconferència del 7 de juny. De moment, les estem revisant i traduint, i després us les enviarem a vosaltres i també a l'autor, perquè s'hi vagi preparant.

Per la nostra banda, la de l'Eduard i meva, no ens resta res més que agrair-vos enormement el sacrifici que heu fet de desplacar-vos al centre de Catalunya des d'indrets ben diferents del nostre país. Estem molt contents de la vostra participació oberta i interessant en totes les sessions.

Recordem amb molt d'agraïment les persones que a cada sessió ens heu refrescat les idees principals de cada capítol d'una manera personal i enriquidora. Suposem que per a tothom ha estat aquest un exercici de reflexió filosòfica que ens ha mostrat en viu que l'ésser humà és pensador per naturalesa.

Per la meva banda, crec que ha arribat el moment de mostrar les cartes i oferir-vos quatre idees personals de reflexió crítica amb el llibre. Fins ara m'he mossegat la llengua perquè veia que els vostres comentaris s'anticipaven als que jo volia fer. Però ara crec que ja no puc condicionar ningú i tinc ganes de dir què penso modestament. Així que us adjunto un parell de paginetes de reflexió.

Ens reveurem, doncs, el dia 7 de juny.
Fins aviat!

Joan

dijous, 7 de febrer de 2008

humanisme


Estimats amics,
estimades amigues:

Com sabeu, estic investigant aquest curs el filòsof alemany Gerhard Krüger, que va ser un membre eminent de l'anomenada Escola de Marburg dels anys 30, a la qual van pertànyer filòsofs i teòlegs tan importants com Paul Natorp, Hermann Cohen, Nicolai Hartmann, Martin Heidegger i Hans-Georg Gadamer. El mateix Gadamer recorda aquella època i la impressió que a tothom causava la figura d'en Krüger, amb la seva crítica a una modernitat tancada en l'autoconsciència del subjecte. Com que no hi ha obres d'en Krüger disponibles ni en català ni en castellà (l'única anunciada és la meva al català del llibre "Intel·ligència i passió. L'essència del pensament platònic", que l'editorial no acaba de treure al mercat perquè considera que la traducció és massa fidel a l'original), m'he anat fent síntesis dels textos que, per sort, encara he pogut anar trobant en antiquaris d'Alemanya.

Avui us en vull oferir un de ben significatiu: "El problema filosòfic de l'humanisme". Hi veureu de quina manera l'autor posa de manifest les paradoxes que la il·lustració moderna va desencadenar. Així tindreu un altre enfocament de la modernitat, diferent del d'en Ferry.

Que treballeu molt i sigueu feliços/ces fent-ho!

diumenge, 27 de gener de 2008


Benvolguts i benvolgudes,

Vull agrair, en primer lloc, al Jaume Castañé que ens fes ahir el resum del capítol quart del llibre d'en Ferry. Tenim clar tothom que la modernitat és un tema molt gruixut, amb grans conseqüències sobre la concepció de la vida, àdhuc del moment present. Jo, personalment, crec que és un capítol que cal tornar a llegir i meditar tranquil·lament. El Jaume ens en va destacar idees bàsiques i ben importants, i ens va ajudar a encetar un diàleg crític. Però el tema és tan complicat que no crec que amb una lectura i un recordatori n'hi hagi prou. Per això em permetreu que avui us enviï una síntesi que, pròpiament, en té poc, de síntesi, ja que s'enganxa bastant literalment al text i el va seguint molt a prop. L'únic avantatge que pot tenir és que, per fer la segona lectura que dic, no cal tornar a llegir totes les pàgines del llibre. Que aquesta segona lectura sigui necessària és una convicció que em sembla objectiva, i no pas una simple apreciació meva. I la raó és que el capítol següent del llibre sobre Nietzsche té en aquest capítol 4t la seva clau de comprensió: Nietzsche és la modernitat que es va tornar tan radical que es va aplicar a ella mateix el programa de qüestionar tota l'herència intel·lectual i moral rebuda. Per això no se'n va poder salvar ni el subjecte autònom i absolutament sobirà, ni la raó crítica, ni el sentiment romàntic de l'idealisme alemany, ni les ideologies revolucionàries crítiques amb l'Antic Règim, ni res de res. L'única cosa que per a Nietzsche podia resistir la modernitat radicalment autodestructiva s'havia de trobar en un pla molt més anterior i més decisiu que el subjecte pensant que es desempallega de l'autoritat i del cristianisme com a religió revelada: la vida. Ens agradarà o no aquesta tesi, però no es pot negar que és una de les fruites madures i possibles de la mateixa modernitat pensada de manera radical. Per això repeteixo que és aconsellable tornar a llegir el capítol sobre l'humanisme, directament del llibre o en el resum que us adjunto.

Veureu que després Nietzsche resulta més accessible.

Perdoneu aquest rotlle i que passeu un bon diumenge, malgrat el nihilisme que se'ns tira a sobre!

Joan

diumenge, 13 de gener de 2008

Represa 2008


Benvolguts amics i amigues del GLOF!

Primer de tot, que tothom tingui un bon Any Nou, ben curull de felicitat, reflexió i compromís!

En segon lloc, recordar-vos que el proper dia 26 d'aquest mes ens tornarem a trobar a Callús, a les 11h30. Aquest cop comentarem el cap. 4 del llibre d'en Luc Ferry. És el que porta per títol "L'humanisme o el naixement de la filosofia moderna". No cal que us digui que és un capítol interessantíssim per la temàtica en si. Nosaltres som fills i filles de la revolució de pensament que va suposar l'anomenada "Modernitat" i "Il·lustració". En l'actualitat es tendeix a pensar que vivim en una època que es defineix en part com a continuació dels ideals de la modernitat i, en part, com a reacció contra les insuficiències i contradiccions de la Il·lustració. Per això ens autoanomenem "postmoderns". Serà molt útil, doncs, veure de quina manera l'autor interpreta en què va consistir pròpiament la modernitat. Així podrem després expressar els nostres punts de vista sobre la raó autònoma, que pretén ser autosuficient per a oferir una proposta creïble de salvació de l'ésser humà. En Jaume Castañé ens oferirà un resum del capítol i ens plantejarà alguna pregunta per al debat.

I, en tercer lloc, tant l'Eduard com jo, en tant que passem al davant del grup com a membres que en som, voldríem expressar el nostre desig sincer i intens de poder-vos retrobar a tots i totes els qui vau poder assistir a les primeres sessions. Ja sabem que tothom té moltes coses per fer i compromisos ja assumits. Però seria maco que els temes de la filosofia ens tornessin a aplegar a l'entorn d'una taula gran on tothom, amb les seves opcions personals i conviccions sobre la vida, se senti a gust i en peu d'igualtat, i pugui enriquir els altres amb les seves reflexions. Per això us convidem molt cordialment a fer-vos presents en aquesta sessió del 26 de gener. També convé que anem preparant entre tots la videoconferència que, al final del llibre, volem mantenir amb l'autor i a la qual ell mateix en persona es va mostrar disposat.

Restem, doncs, a la vostra disposició i us hi esperem!

Fins aviat!

Joan

diumenge, 6 de gener de 2008

filosofía amb humor


Amics, amigues,

S'acaben les vacances de Nadal i hem de continuar amb el curs.
Perquè no us penseu que això és una desgràcia insofrible, us copio una nota d'humor, que només pretén encoratjar-nos en la noble tasca de fer del treball i de la cultura de l'esforç el sentit de la vida.

Bona represa!

Joan

FILOSOFIA AMB HUMOR

En tornar de les vacances de Nadal, un professor de filosofia va reprendre les classes sense contemplacions intentant mostrar als alumnes que tota pregunta sempre pressuposa determinats implícits. Per exemple, si preguntem a un amic «Com et trobes?», podem pressuposar que fa mala cara. Un dels alumnes, però, no acabava d’entendre ni l’exemple ni què volia dir el professor. Com que demanava més explicacions, el professor li va contestar:

- Recordes la pregunta que ha fet la Mariona al començament de la classe?
- Quina?
- La que deia: «Per què després de les vacances sempre hem de tornar a classe?»
- Ah, sí.
- Doncs aquesta pregunta sembla descansar en l’implícit que l’esbarjo, el descans i el divertiment són fins per ells mateixos.

L’alumne encara va entendre menys aquest segon exemple de la teoria. Raó per la qual el professor va passar a citar Aristòtil, amb l’esperança que, amb una autoritat tan acreditada, el tema resultés decidit:

«La felicitat no està, doncs, en el divertiment. Seria realment absurd que el fi de l’home fos divertir-se, com si calgués passar tota la vida preocupat i patint molt per a esbargir-se. Tot ho elegim, per dir-ho així, amb vista a una altra cosa llevat de la felicitat, que és el fi últim. Per tant, afanyar-se i patir per divertir-se és una actitud nècia i molt infantil. En canvi, esbargir-se a fi d’afanyar-se més, com deia Anacarsis, sembla prou assenyat. El divertiment és una mena de repòs. Com que no podem treballar contínuament, ens cal reposar. Per tant, el repòs no és un fi, ja que reposem amb vista a l’activitat.»

Aristòtil, Ètica nicomaquea, 10,6

No cal dir que, a la Mariona, no li agradava Aristòtil i que l’altre estudiant va continuar tan perplex com abans.