diumenge, 27 de gener del 2008


Benvolguts i benvolgudes,

Vull agrair, en primer lloc, al Jaume Castañé que ens fes ahir el resum del capítol quart del llibre d'en Ferry. Tenim clar tothom que la modernitat és un tema molt gruixut, amb grans conseqüències sobre la concepció de la vida, àdhuc del moment present. Jo, personalment, crec que és un capítol que cal tornar a llegir i meditar tranquil·lament. El Jaume ens en va destacar idees bàsiques i ben importants, i ens va ajudar a encetar un diàleg crític. Però el tema és tan complicat que no crec que amb una lectura i un recordatori n'hi hagi prou. Per això em permetreu que avui us enviï una síntesi que, pròpiament, en té poc, de síntesi, ja que s'enganxa bastant literalment al text i el va seguint molt a prop. L'únic avantatge que pot tenir és que, per fer la segona lectura que dic, no cal tornar a llegir totes les pàgines del llibre. Que aquesta segona lectura sigui necessària és una convicció que em sembla objectiva, i no pas una simple apreciació meva. I la raó és que el capítol següent del llibre sobre Nietzsche té en aquest capítol 4t la seva clau de comprensió: Nietzsche és la modernitat que es va tornar tan radical que es va aplicar a ella mateix el programa de qüestionar tota l'herència intel·lectual i moral rebuda. Per això no se'n va poder salvar ni el subjecte autònom i absolutament sobirà, ni la raó crítica, ni el sentiment romàntic de l'idealisme alemany, ni les ideologies revolucionàries crítiques amb l'Antic Règim, ni res de res. L'única cosa que per a Nietzsche podia resistir la modernitat radicalment autodestructiva s'havia de trobar en un pla molt més anterior i més decisiu que el subjecte pensant que es desempallega de l'autoritat i del cristianisme com a religió revelada: la vida. Ens agradarà o no aquesta tesi, però no es pot negar que és una de les fruites madures i possibles de la mateixa modernitat pensada de manera radical. Per això repeteixo que és aconsellable tornar a llegir el capítol sobre l'humanisme, directament del llibre o en el resum que us adjunto.

Veureu que després Nietzsche resulta més accessible.

Perdoneu aquest rotlle i que passeu un bon diumenge, malgrat el nihilisme que se'ns tira a sobre!

Joan

diumenge, 13 de gener del 2008

Represa 2008


Benvolguts amics i amigues del GLOF!

Primer de tot, que tothom tingui un bon Any Nou, ben curull de felicitat, reflexió i compromís!

En segon lloc, recordar-vos que el proper dia 26 d'aquest mes ens tornarem a trobar a Callús, a les 11h30. Aquest cop comentarem el cap. 4 del llibre d'en Luc Ferry. És el que porta per títol "L'humanisme o el naixement de la filosofia moderna". No cal que us digui que és un capítol interessantíssim per la temàtica en si. Nosaltres som fills i filles de la revolució de pensament que va suposar l'anomenada "Modernitat" i "Il·lustració". En l'actualitat es tendeix a pensar que vivim en una època que es defineix en part com a continuació dels ideals de la modernitat i, en part, com a reacció contra les insuficiències i contradiccions de la Il·lustració. Per això ens autoanomenem "postmoderns". Serà molt útil, doncs, veure de quina manera l'autor interpreta en què va consistir pròpiament la modernitat. Així podrem després expressar els nostres punts de vista sobre la raó autònoma, que pretén ser autosuficient per a oferir una proposta creïble de salvació de l'ésser humà. En Jaume Castañé ens oferirà un resum del capítol i ens plantejarà alguna pregunta per al debat.

I, en tercer lloc, tant l'Eduard com jo, en tant que passem al davant del grup com a membres que en som, voldríem expressar el nostre desig sincer i intens de poder-vos retrobar a tots i totes els qui vau poder assistir a les primeres sessions. Ja sabem que tothom té moltes coses per fer i compromisos ja assumits. Però seria maco que els temes de la filosofia ens tornessin a aplegar a l'entorn d'una taula gran on tothom, amb les seves opcions personals i conviccions sobre la vida, se senti a gust i en peu d'igualtat, i pugui enriquir els altres amb les seves reflexions. Per això us convidem molt cordialment a fer-vos presents en aquesta sessió del 26 de gener. També convé que anem preparant entre tots la videoconferència que, al final del llibre, volem mantenir amb l'autor i a la qual ell mateix en persona es va mostrar disposat.

Restem, doncs, a la vostra disposició i us hi esperem!

Fins aviat!

Joan

diumenge, 6 de gener del 2008

filosofía amb humor


Amics, amigues,

S'acaben les vacances de Nadal i hem de continuar amb el curs.
Perquè no us penseu que això és una desgràcia insofrible, us copio una nota d'humor, que només pretén encoratjar-nos en la noble tasca de fer del treball i de la cultura de l'esforç el sentit de la vida.

Bona represa!

Joan

FILOSOFIA AMB HUMOR

En tornar de les vacances de Nadal, un professor de filosofia va reprendre les classes sense contemplacions intentant mostrar als alumnes que tota pregunta sempre pressuposa determinats implícits. Per exemple, si preguntem a un amic «Com et trobes?», podem pressuposar que fa mala cara. Un dels alumnes, però, no acabava d’entendre ni l’exemple ni què volia dir el professor. Com que demanava més explicacions, el professor li va contestar:

- Recordes la pregunta que ha fet la Mariona al començament de la classe?
- Quina?
- La que deia: «Per què després de les vacances sempre hem de tornar a classe?»
- Ah, sí.
- Doncs aquesta pregunta sembla descansar en l’implícit que l’esbarjo, el descans i el divertiment són fins per ells mateixos.

L’alumne encara va entendre menys aquest segon exemple de la teoria. Raó per la qual el professor va passar a citar Aristòtil, amb l’esperança que, amb una autoritat tan acreditada, el tema resultés decidit:

«La felicitat no està, doncs, en el divertiment. Seria realment absurd que el fi de l’home fos divertir-se, com si calgués passar tota la vida preocupat i patint molt per a esbargir-se. Tot ho elegim, per dir-ho així, amb vista a una altra cosa llevat de la felicitat, que és el fi últim. Per tant, afanyar-se i patir per divertir-se és una actitud nècia i molt infantil. En canvi, esbargir-se a fi d’afanyar-se més, com deia Anacarsis, sembla prou assenyat. El divertiment és una mena de repòs. Com que no podem treballar contínuament, ens cal reposar. Per tant, el repòs no és un fi, ja que reposem amb vista a l’activitat.»

Aristòtil, Ètica nicomaquea, 10,6

No cal dir que, a la Mariona, no li agradava Aristòtil i que l’altre estudiant va continuar tan perplex com abans.