dimarts, 21 de juny de 2011

Per al curs vinent...



La lectura que hem triat per al curs vinent, que ja constituirà la cinquena versió del GLOF és el llibre "Genealogia de la moral", de Nietzsche. És un text molt crític, honest des de la perspectiva radical de l'autor, i que fa pensar molt, ja que obliga a posicionar-se davant de temes ètics de vital importància per a la vida humana. De ben segur que no ens deixarà gens indiferents! Observeu, però, que és tracta d'un volum de més de 230 planes, dividit tan sols en tres dissertacions, com tres tempos d'una simfonia, que alhora són llargs, recurrents, amb ritmes de diferent intensitat, construïts com els braços en espiral d'una galàxia. Realment, Nietzsche era un filòsof músic: escrivia com qui compon una simfonia, cosa que té la virtut d'oferir el tot anticipant-se en cada fragment i de fer de cada idea o tema l'esbós inicial de l'arquitectura de conjunt. Les tres dissertacions, a més, estan plenes de metàfores, que pretenen, però, contenir més veritat que la descripció més científica possible d'un estat de coses. El recurs de la metàfora no constitueix, doncs, en Nietzsche un simple adornament literari: és l'única manera de mostrar la potència de les idees destruint els ídols que Occident ha aixecat en la forma d'una gran cultura mentidera. La gran metàfora dels valors ètics d'Occident només es pot desemmascar amb noves metàfores. Tot el llenguatge no és res més, per a Nietzsche, que la imposició de metàfores als nostres sentits i percepcions, a la vida en el fons. Les paraules semblen reflectir com un mirall realitats existents per se, però no són res més que creacions il·lusòries dels nostres interessos inconfessats. El diví Plató va voler anul·lar aquesta logomàquia inevitable amb què sempre estem interpretant la vida i es va inventar la teoria de les paraules com a Idees eternes i immutables de les coses. El cristianisme va sancionar l'accés a la Veritat a través del llenguatge, com si aquest fos la casa de l'ésser (Heidegger). Tot plegat una confusió imperdonable que ha portat Occident per un camí errat. La "Genealogia de la moral" vol mostrar on vam començar a anar foraviats, en quina fase de desgavell ens trobem i com podem retornar a la perspectiva més adient sobre la nostra condició humana. Que no ens passi res, doncs, amb aquest martell herètic! Que l'estiu ens ajudi a pair-lo amb calma, perquè no se'ns indigesti agrament.