dimecres, 28 de novembre de 2012

Vídeo tercera sessió Hanna Arendt


Presentació i comentari del segon capítol del llibre "La condició humana", de Hanna Arendt, a càrrec de l'Eduard Casserres

diumenge, 25 de novembre de 2012

Colors de la tardor

Poesia d'en Jaume Castañé seguint el fil de l'altre article i els comentaris consegüents
Immaculada

5 de novembre



Gràcies Joan per aquesta reflexió profunda, que traspua bellesa, veritat, amor per la natura i per tant sabiduria. Això és veritablement poesia.
Amb tot, considero que totes les estacions de l'any, igual que totes les èpoques per les que hem passat els que ja comencem a tenir una certa edat, tenen el seu encant.
M'ha fet recordar quelcom que jo, amb paraules  maldestres, havia escrit fa temps, quan encara gosava posar pensaments negre sobre blanc. 

Jaume Castañé


 Espais en el temps

Candidesa


En els racons més humits de la boscúria
per entre l'entapissat de fulles seques
alcen el cap, florint, les violetes
per dir-nos que ja és aquí la primavera



Exultació

Com pots saber quants anys tardarà un boix
nascut en el recer més obagós del bosc,
fins que el seu tronc arribi a assolir el gruix
que tenia la cama de la ben plantada?



Serenor
Hi ha quelcom més bonic que una fageda
amb el sòl recobert de fullaraca
i els arbres mig nus, deixant transparentar,
melangiosa, la llum tardoral entre ses branques?



Coratge


Un bedoll, amb la seva escorça blanca,
aferrat al rocam, alterós al peu de la muntanya,
cobert de neu, fuetejat pel vent i la tempesta,
és la imatge del nostre hivern que ja s’atansa




J. C. A.

Agost 2006

Tardor al GLOF

Aquí van les paraules que han sorgit al ciberespai entre els membres del grup pensant amb la tardor. Recordant com va començar he trobat aquests inicis.
Immaculada 
2 de novembre 
La Isabel i jo hem anat a passar el pont a Benasque, no gaire lluny del teu Bossòst, Joan. Bonic de veure el paisatge, ara a la tardor.
Mingu 

3 de novembre

Sí, per a mi sobretot pel caràcter melangiós amb què la tardor embolcalla la natura i revela així que el secret de l’existència es troba en el cor profund de les coses, i no pas en la superfície de les aparences cridaneres de l’estiu. La tardor torna a empènyer la vida cap a dintre, la recondueix cap a la seva pròpia intimitat. És una estació que ens invita a l’autenticitat i a gaudir de la veritat que prové de la bellesa de la vida mateixa. Curiosament, l’ésser humà no sembla poder copsar la veritat si no se li presenta com a bella, o sigui, com a digna de ser estimada, en ella mateixa i per la felicitat que produeix. Però també em sembla que és vàlida la inversa: no podem gaudir de la bellesa i sentir-nos feliços amb ella si no se’ns presenta com la veritat que mereix ser coneguda i reconeguda. Per això, la veritat sempre ens deixa un regust de bellesa i la bellesa, un deix de veritat. Els pensadors medievals ja van descobrir aquesta recíproca implicació de bellesa i veritat i unitat: verum et bellum et unum convertuntur, deien, o sigui, que veritat, bellesa i unitat s’apliquen l’una a l’altra i es troben l’una en l’altra. I per a mi la tardor, això, ho mostra clarament: la melangia de la unitat en la dispersió s’aplica a la veritat d’una vida que se’ns mostra bella i veraç en les formes mig esllanguides i els colors ocres. A l’alta muntanya, la tardor crea aquesta atmosfera de recolliment també mitjançant un fenomen ben perceptible i propi: el sol ja ha abandonat la vertical de l’estiu i a causa de l’altura de les muntanyes el grau d’inclinació que presenta li fa impossible il·luminar gaire temps els pobles de les valls. Per això les hores de claror comencen ara a ser cada vegada més reduïdes. I és bonic fins i tot constatar com la foscor ja banya tot el poble, mentre que a dalt dels cims encara es percep un feble raig o reflex del Sol que es resisteix a marxar del tot. A Bossòst,quan era petit, aquest fenomen em fascinava i crec que el fet de viure entre muntanyes altes va accentuar en mi la tendència a la quietud i al recolliment. Sóc nascut, d’altra banda, al començament de la tardor. I potser per tot plegat cada any m’encisa l’espectacle humil de la naturalesa que llença el seu vel de misteri sobre tota cosa. No cal dir que m’agradaria morir en plena tardor acollint aquest misteri. Avui hem passat el dia a Andorra i hem pogut admirar l’encís de la natura. 
 Joan Ordi
4 de novembre
(...)
"Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma!
Gabriel Ferrater
(1922- 1972)

Gràcies Joan. Visc la tardor així quan trepitjo la muntanya , tu hi has posat les paraules que sovint no surten amb tanta precisió, fluïdesa i profunditat . Des de Vic hi ha pocs símptomes.
Divendres ens vam enfilar camí de les basses de Campsó -terme de Les Llosses- fins gairebé veure pondre`s el sol. Feia un dia meravellós, un aire net i un cel sense cap núvol. Algun arbre més sensible començava a tenyir el bosc color de mel ,com diu en Ferrater. Els altres potser no trigaran gaire. El so de les esquelles ens va acompanyar tota l'estona i ... sí que vam quedar embolcallats de natura i de misteri.
Una abraçada a tothom.
Montse Sala Claveras
___________________________
Foto enviada per la Montse 

dijous, 1 de novembre de 2012

Vídeo segona sessió Hanna Arendt

Presentació i comentari de la Introducció i el primer capítol del llibre "La condició humana", a càrrec d'Anna Costa i Josep Planas (al principi del vídeo hi ha un error en la data: hauria de dir "27 d'Octubre")